27/8/08

Mentides


Les mentides ens fan esclaus de nosaltres mateixos.

I no hi ha mentides ni millors ni pitjors.
No hi ha mitges mentides.
Ni les fetes sense mala intenció ni les que amaguen defectes o fets que avergonyeixen.
Cap mentida té lloc per poder viure en pau.

I si menteixes a algú en qui confies, algú qui estimes,
Com el pots continuar mirant ?
El traeixes i et traeixes a tu mateix,
No pots demanar confiança, no pots confiar, perquè ja no hi pots confiar.

Tothom s’amaga darrera petites mentides, o fins i tot veritats disfressades,
Mig dites, mig amagades.

De vegades, sento que tothom menteix,
Que tard o d’hora, sigui per ambició, per subsistència o el que sigui, tothom menteix.
I que la majoria de les vegades, està com acceptat que es menteixi, com si formés part de la condició humana.

En canvi, la veritat ens fa lliures.
Dóna alè i et fa somriure.
T’alliberes i l’aire t’acaricia la cara.
Et reconcilies amb tu mateix.

Ets autèntic.

Jo vaig mentir. He mentit.
I no me’n sento pas orgullosa,
Al contrari.
Me n’avergonyeix.
Em fa sentir molt miserable.

Mai per fer mal, mai per aconseguir altra cosa, simplement per disfressar debilitat, mancança o por.

Però sento que si ho reconec és el més important,
I així, ser honesta amb qui m’envolta,
però sobretot ser honesta amb mi mateixa.

5 comentaris:

estrip ha dit...

tens tota la raó. En canvi els nens petits menteixen per aconseguir alguna cosa però no saben mentir per disfressar com son.

Assumpta ha dit...

M'he adonat que anava a començar el meu comentari dient:

"Aquest article m'ha arribat al cor perquè el trobo plè de sinceritat..."

I he pensat que potser semblaria dit en broma, quan precisament és parla de les mentides, i no és així, res de broma en absolut: El trobo un article escrit amb el cor, amb tota la veritat i això val molt.

Jo també penso que no s'ha de mentir mai, també odio la mentida, la rebutjo, la desprecio, em fa sentir molt malament si sé que m'han mentit... però també admeto que alguna vegada he mentit i també m'avergonyeix i em fa baixar el concepte de mi mateixa cap avall, cap avall...

Ara bé, Rits, penso que aquells que alguna vegada em mentit "Mai per fer mal, mai per aconseguir altra cosa, simplement per disfressar debilitat, mancança o por" com tu dius, potser no hem fet quelcom tan greu com aquells que en busquen un benefici de les mentides... És tracta de mirar d'aprendre a ser cada dia una mica més valents (crec)

M'han agradat moltíssim les teves reflexions. M'han fet reflexionar a mi també.

Petons!!

Anònim ha dit...

Uf les mentides... uf... fan por... però de vegades no sé... no trobem més sortides, uf...

rits ha dit...

Estirp, tens raó, els nens no saben mentir. Els ho ensenyem els adults.

Assumpta, moltes gràcies! Acabava de dir una petita mentida i m'he sentit decebuda amb mi mateixa.

Si que fan por, Cesc, molta por.

Striper ha dit...

Mentir jo crec que el principal i mes sans dels motius per mentir es la por, per que quant es menteig per cobdicia, avaracia... ja es mes fotut.