TV dixit: "Catalunya es la comunidad que más deportistas aporta a los juegos, un 82% de los deportistas de la selección española"
Rits dixit: i encara ens preguntem perquè ens diuen no a les seleccions catalanes????
Qui em coneix una micarrona sap que a mi, això de les banderes, de les nacions i els estats no em mou massa. Que molt abans que el Maragall també ho digués, ja pensava que és absurd que ens vulguem separar quan la Unió europea es vol unir (tot i que últimament la UE també és can pixa...). I també he dit moltes vegades que no acabava d'entendre perquè posen els esportistes en embolics polítics i preguntes malicioses (quan això de suar la samarreta pel teu país no dóna calers).
Però aquest migdia, just arribada de la feina, he vist la llum!! Evidentment, un altre cop -i sobretot en aquests JJOO- política i esport es barregen de valent! Des de fa dies que es parla del gran moment de l'esport espanyol, de com s'estan aconseguint grans fites i gestes, i com els esportistes espanyols son reconeguts. I avui, resulta que el 82% d'aquests esportistes els aporta Catalunya!!!
Ais, si és que això de les europes de les 2 velocitats també s'aplica a Espanya! Perquè no és pas que els esportistes catalans siguem molt millors, més aviat déu ser que aquí s'inverteix més en esport, hi ha millors instal·lacions, més gent es dedica professsionalment a l'esport -des de jugadors, a fisios, entrenadors,....- i per tant es poden donar millors resultats.
Així doncs, si ara mateix hi haguéssin seleccions catalanes, el 82% dels esportistes millors qualificats per anar als JJOO no jugarien a la selecció espanyola sinó a la catalana, oi? S'0enten perquè diuen no a les seleccions?
Tot i amb aquesta parrafada que no sé ben bé perquè, avui comencen els JJOO a Beijin. Potser els més polèmics, potser els més polítitzats, potser els més falsos, però m'agrada continuar emocionant-me en allò pre-històricament anomenat esperit olímpic. La superació de les persones, els gestos fraterns, el somriure i/o el plor després de l'esforç. I m'agrada recordar els JJOO de Barcelona, quan era una adolescent meravellada amb la ciutat que canviava i es tornava olímpica.
Amb aquella inauguració que m'emocionava (la d'avui no ha estat gens malament, sobretot l'home aquest volant amb la torxa olímpica), anant a veure la gimnàstica masculina al Palau Sant Jordi o meravellant-me amb les piscines del Martín López-Zubero (i la seva esquena, esclar!)
Per tant, potser és hora d'emocionar-nos amb tots aquests esportistes que tenen una carrera professionalment molt dura i curta. Aquests són els que em mouen, els que per poder anar a Pequín han tingut que estar tot l'any treballant, suant la cansalada per la mínima olímpica, pels esport aquells que no saps ni que existeixen perquè només se'n parla durant els jocs, però que molta gent s'estima. Potser perquè el meu pare era jugador d'un d'aquests esports -el ping-pong- el seu esforç i entrega em continua emocionant. I les estrelles, la política i la corrupció, millor per un altre dia!!!
Rits dixit: i encara ens preguntem perquè ens diuen no a les seleccions catalanes????
Qui em coneix una micarrona sap que a mi, això de les banderes, de les nacions i els estats no em mou massa. Que molt abans que el Maragall també ho digués, ja pensava que és absurd que ens vulguem separar quan la Unió europea es vol unir (tot i que últimament la UE també és can pixa...). I també he dit moltes vegades que no acabava d'entendre perquè posen els esportistes en embolics polítics i preguntes malicioses (quan això de suar la samarreta pel teu país no dóna calers).
Però aquest migdia, just arribada de la feina, he vist la llum!! Evidentment, un altre cop -i sobretot en aquests JJOO- política i esport es barregen de valent! Des de fa dies que es parla del gran moment de l'esport espanyol, de com s'estan aconseguint grans fites i gestes, i com els esportistes espanyols son reconeguts. I avui, resulta que el 82% d'aquests esportistes els aporta Catalunya!!!
Ais, si és que això de les europes de les 2 velocitats també s'aplica a Espanya! Perquè no és pas que els esportistes catalans siguem molt millors, més aviat déu ser que aquí s'inverteix més en esport, hi ha millors instal·lacions, més gent es dedica professsionalment a l'esport -des de jugadors, a fisios, entrenadors,....- i per tant es poden donar millors resultats.
Així doncs, si ara mateix hi haguéssin seleccions catalanes, el 82% dels esportistes millors qualificats per anar als JJOO no jugarien a la selecció espanyola sinó a la catalana, oi? S'0enten perquè diuen no a les seleccions?
Tot i amb aquesta parrafada que no sé ben bé perquè, avui comencen els JJOO a Beijin. Potser els més polèmics, potser els més polítitzats, potser els més falsos, però m'agrada continuar emocionant-me en allò pre-històricament anomenat esperit olímpic. La superació de les persones, els gestos fraterns, el somriure i/o el plor després de l'esforç. I m'agrada recordar els JJOO de Barcelona, quan era una adolescent meravellada amb la ciutat que canviava i es tornava olímpica.
Amb aquella inauguració que m'emocionava (la d'avui no ha estat gens malament, sobretot l'home aquest volant amb la torxa olímpica), anant a veure la gimnàstica masculina al Palau Sant Jordi o meravellant-me amb les piscines del Martín López-Zubero (i la seva esquena, esclar!)
Per tant, potser és hora d'emocionar-nos amb tots aquests esportistes que tenen una carrera professionalment molt dura i curta. Aquests són els que em mouen, els que per poder anar a Pequín han tingut que estar tot l'any treballant, suant la cansalada per la mínima olímpica, pels esport aquells que no saps ni que existeixen perquè només se'n parla durant els jocs, però que molta gent s'estima. Potser perquè el meu pare era jugador d'un d'aquests esports -el ping-pong- el seu esforç i entrega em continua emocionant. I les estrelles, la política i la corrupció, millor per un altre dia!!!
8 comentaris:
Es que crec q la locutora de TV1 s'ha colat pq no era el 82%, sinó 82 esportistes de 187... de tota manera.... TELA!!!
Sí, ara anava a dir el mateix que la Montse jajaja ha estat una "ficada de pota" :-)
El meu marit i jo ens hem fet un fart de riure pensant en la cara que posarien a la resta d'Espanya quan sentissin aquexta xifra :-))
En tot cas, com jo trobo vergonyos que hagin donat uns Jocs a un pais que no respecta els Drets Humans, doncs esperaria que sortissin un nyap.
Si els esportistes d'elit com Nadal o Gasol o tots aquests no tenen nassos per boicotejar això... ufffff
Potser els esportistes valoren més el fet de fer curriculum, d'aconseguir medalles, que és un dels motius que els empeny a suar la cansalada dia a dia durant 4 anys, renunciant a moltes coses.
Ei, a disc i a pes competeix una noia q conec, la Iratxe Quintanal!!!
De tota manera és un escándol que els deixin fer JJOO a un pais com aquest. Qe haguessin fet a la cerimonia dinauguracio sense dones??? Alli s'hauria d'haver vist la politica de natalitat que tenen. I el colom de la pau quan fa 15 dies de la revolta de Tian An Men, com aquell qui diu???
Res, hipocresia tot... una llastima...
Ais!! ja deia jo, ja... la veritat és que no vaig pensar que fos una colada de la presentadora!
Teniu tota la raó del món en l'elecció de la Xina que no s'hagués tingut que produir (per l'incompliment dels DDHH, el règim militarista....), però com tot és política, hem de recordar que la Xina és una economia emergent molt potent i interessava fer-los allà.
I també hem de recordar que és un dels països més contaminants del món (les imatges d'aquests dies ho diuen tot), però qui està produïnt allà? qui s'està beneficiant de l'explotació laboral i social??? tot occident. Tots som, en part, responsables amb el nostre consum del què passa allà.
I segurament els esportistes d'èlit els haurien d'haver boicotejat. D'acord, però que potser algú es mulla per algú? Molt poca gent és consequent i coherent. I segurament naltes també els hauriem de boicotejar. Teniu tota la raó, és una vergonya.
I això només podem contribuir a canviar-ho denunciant i treballant activament. fent-hi alguna cosa. I alhora hi ha tantes coses que canviar, hi ha tants chanchullos al món, que quan comences no acabes (USA, Irak, Israel, Palestina, el cop d'estat a Mauritània,...) i tothom és dolent i responsable....
Però el que jo volia no era fer un elogi a Pequin, al règim xinès o al món de l'olimpisme, sinó que en qui penso és en els esportistes com aquesta amiga teva. Segurament coneixes l'esforç que ha tingut que fer, les hores d'entrenament que ha de compaginar amb la feina (perquè ben pocs es poden permetre el luxe de no treballar). I això sempre es donarà a la Xina, Londres o on sigui.
Si, la veritat es que la Iratxe lultim q pensa segur es enviar els esforços de 4 anys a pastar fang per q qui sigui hagi escollit fer els JJOO alla... i jo també ho entenc, eh?
Per ella i per tots els 82 esportistes q parlen la nostra llengua, un aplaudiment des del cor, i aviam si "qui mana" va posant senderi, tb, carai...
Ara ho has dit, jo ja no intento enfadar-me, per dir-ho d'alguna manera, i intento disfrutar dels jocs, que des de que els van fer a Barcelona i era ben menut he anat disfrutant cada cop... i és que encara hi brotllen els sentiments i les emocions :)
Hola rits, ara feia dies que no et saludava.
A mi això dels jocs olímpics no m'ha dit mai gaire res. Menys quan els van fer a Barcelona que hi vaig anar i ho vaig trobar increïble, viure-ho en directe, buuuf (com a públic, clar) i sobretot em va impressionar i no ho oblidaré mai a la vida: els paralímpics, és de les experiéncies més sorprenents que he viscut, veure tanta gent amb problemes greus greus i que lluitaven i que tenien tanta força, i veure com per uns dies tots ells eren les estrelles. A mi em va emocionar molt.
Bé, esperem que no hi hagin gaires merders. Una salutació!!!!!
Publica un comentari a l'entrada