24/7/08

El somriure als ulls

Hi ha somriures oberts i sincers, d'altres obscurs i maliciosos.
N'hi ha d'interessants i d'interessants.

Hi ha qui somriu com si tingués por de fer alguna cosa mal feta, i en canvi qui obre tant la boca i els ulls quan somriu que sembla que la cara li tingui que fer mal. Els primers, segurament podrien ser més segur i en cavni els segons, millor no refiar-se'n.

Hi ha somriures alegres, somriures amics. En canvi, un somriure també pot amagar alguna llàgrima.

N'hi ha d'encarcarats, de falsos o passotes.

N'hi ha que me n'enamoren.

Però sobretot, sobretot, per identificar-los, m'agrada el somriure als ulls. La mirada clara i amiga reflexada als ulls. Mirada transparent que no amaga res i et desitja el millor.

No sé si és que aquests dies -malgrat les enrabiades laborals- desprenc més somriures que de costum, però en rebo tants!!!! que tota enrabiada es dilueix com el sucre del tallat.

Enrecordem-nos de somriure, que tot s'ho mereix i res no importa tant.

pd. La foto és la d'un dels somriures més captivadors de Hollywood (per mi, esclar). El Christian Bale i la foto és d'ahir a la estrena de El caballero Oscuro a Barcelona. Al cine Coliseum. I m'ha fet gràcia perquè just li devien fer la foto quan passavem pel davant amb el cotxe per anar a.... casa meva!!

2 comentaris:

Cesc ha dit...

A casa teva dius? i el tens amagat a casa teva? :) els somriures reals i sincers m'agraden. Bona reflexió.

rits ha dit...

I tant!!
I de tan en tan em treu a donar un tomb amb el batmòbil i perdre'ns en la foscor de la ciutat!