Antes....

No vull parlar de la pel·lícula, de lo ben feta que està, de lo bé que ho fan els actors i actrius, del bon guió, imatge o de com et té en suspens i en atenció. He vist nombrosos posts sobre "Antes que el diablo sepa que has muerto" perquè tampoc hi entenc massa i en parlen molt millor del que jo pogués dir .

Sinó més aviat vull confessar que he trigat a anar-la veure tot i que molts amics i blogs la recomenaven. No sé ben bé perquè quan, ja fa un temps, vaig veure el tràiler al cine, em va impactar tant l'argument, que em creava molta engoixa. Em semblava tan bèstia que no sabia si la volia veure (i no explico res per no aixefar la guitarra a ningú, tot i que crec que a aquestes alçades tothom sap de que va). Sembla que tingui que ser irreal, que ningú real es pugui atrevir a planificar o fer res semblant, però com hi ha aquella dita de "la realitat sempre supera la ficció", doncs em pregunto si algú, per molt apurat o desesperat pot arribar a fer el què passa ala pel·lícula.

Tot i així he acabat anant-la a veure, perquè tothom en parla meravelles. I la veritat és que és brutal. M'ha sorpés, m'ha enganxat i m'ha provocat. Com podem ser esclaus de les nostres mentides, com es fa una roda i no pots desvincular-te, com ens assemblem, com corrompeixen els diners, com ens podem estimar tan poc,... tantes coses. I sobretot m'ha sorpés l'escena del camell de luxe. Potser encara sóc massa ingènua.