Semblar fràgil, que es pot trencar, però guardar una força i valentia per mirar endavant sense encongir-se.
Semblar fort i independent, i en canvi dependre d’un somriure o una carícia per no desmuntar-se.
Tan iguals i tan diferents. Potser tots som fràgils i forts, potser tots tenim més força de la que ens pensem, i tanmateix, tots tenim un punt dèbil.
Semblar fort i independent, i en canvi dependre d’un somriure o una carícia per no desmuntar-se.
Tan iguals i tan diferents. Potser tots som fràgils i forts, potser tots tenim més força de la que ens pensem, i tanmateix, tots tenim un punt dèbil.
He aconseguit sentir-me forta, independent i valenta, però només un gest i aquesta força es gira i ets sents vulnerable per tot. I com no m’agrada sentir-me vulnerable, em torno a amagar dins la closca, com fa just 2 anys.
3 comentaris:
Tes tanta raó, hi ha moments q sembla que ens ho menjem tot i d'altres on caiem ben avall...
Ja.
tinc una amiga que la seva aparença és fràgil ( o a mi de vegades me'n sembla). Ara està embarassada i demostra tanta força, valentia i amor, que m'encoratja i m'és un exemple.
Suposo que tots son els moments!
i és curiós com per molt forts que ens sentim, un gest, una paraula, o cap gest o cap paraula, ens pot ensorrar...
Publica un comentari a l'entrada