No sé ben bé com escriure això.
Fa dies que em sento estranya. No sé si és la primavera i els seus efectes,
si són les obligacions que m’aclaparen
o l’avorriment de tot plegat.
No sé si estic contenta o trista. Si és melangia, ofuscació, o tonteria.
A estones em menjaria el món i a estones m’amagaria de tot plegat.
Despertar i recomençar.
Dibuixar un somriure i disfrutar al màxim de tot allò bo que em pugui passar.
Proposar-me nous reptes i anar vençent els petits obstacles de cada dia.
Gaudir de la vida.
I de fet, ho faig. I se'm nota, tothom m'ho diu, que estic contenta i relaxada.
Però de cop tot gira dins meu, sense ordre ni raó.
I mil i una voltes fan que torni a estar perduda, en un món de massa plé de sentiments i emocions.
Com m’agradaria ser científica, pragmàtica i deixar-me endur pel què pugui passar sense esperar res ni voler res. Tot seria molt més fácil.
Buf, ja he dit que no sé com escriure tot això, potser són masses cose, o potser és el de sempre.
4 comentaris:
Si us plau! On t'és l'apartat per firmar aquest post? Quasi el podria haver escrit jo!
amb tots els respectes, tirai, aquest l'estava escrivint jo!! ;)
hi ha dies de tot rits, i tant!!
Moltes gràcies a tos dos!
és que de tant en tant, el cor es colapsa de tantes coses i necessita treure l'engoixa d'alguna manera, no?
Per cert, francesc, t'he deixat un parell de comentaris al teu blog, però no sé perquè no es graven. Seguiré provant,...una que ´s molt bàsica en nivell informàtic
mmm jo ho acabo de provar i m'ha funcionat. Vaig estar patint problemes de servidor i ara està en un altre, amb una nova adreça.
Quin problema tenies exactament? em pots escriure info@elrentaplats.cat
gràcies :)
Publica un comentari a l'entrada