27/3/08

Somiant amb les vacances

De vegades, com som la gent de rebuscada!

Avui, justament, avui, quan encara assaboreixo el gust de mar de les vacances de setmana santa, avui havíem de decidir les vacances d'estiu.

I per primera vegada en molt de temps he viscut el cerimonial de plantejar la distribució de les vacances d'estiu com una qüestió d'estat.

I el fet ha estat que la meva compi tenia molt clar quines vacances volia i es pensava que li posariem problemes o jo què sé. Sembla que encara no s'hagi adonat que el meu cap i jo som una mica happy flowers i no ens costa amollar-nos al què hi hagi gens ni mica. Al final, ha resultat que ens ha quadrat a la primera, ni fet a posta. Quan torna l'un, marxa l'altre i fins i tot a l'agost serem dos a l'àrea (que tampoc té masa sentit, la veritat).

Tot i així el que m'ha fet despertar certa engoixa és el fet que pensar en les vacances d'estiu suposa pensar en tot el què m'espera els propers mesos: llicenciatura, hipoteca, trasllat, viatge i colònies. I buf, endreçar i encabir-ho tot em produeix una mica de mal de cap i de sensació de vèrtic que feia temps que no tenia.

Suposo que la gràcia està en anar pujant esglaó en esglaó, sense pressionar-me perquè sinó, no faré res de bó i em quedaré a mig pis (i en tinc que pujar vuit!). Per això només m'he agafat una part de les vacances, la resta ja decidiré quan les vull/puc fer.

Cap comentari: