De vegades, com som la gent de rebuscada!
Avui, justament, avui, quan encara assaboreixo el gust de mar de les vacances de setmana santa, avui havíem de decidir les vacances d'estiu.
I per primera vegada en molt de temps he viscut el cerimonial de plantejar la distribució de les vacances d'estiu com una qüestió d'estat.
I el fet ha estat que la meva compi tenia molt clar quines vacances volia i es pensava que li posariem problemes o jo què sé. Sembla que encara no s'hagi adonat que el meu cap i jo som una mica happy flowers i no ens costa amollar-nos al què hi hagi gens ni mica. Al final, ha resultat que ens ha quadrat a la primera, ni fet a posta. Quan torna l'un, marxa l'altre i fins i tot a l'agost serem dos a l'àrea (que tampoc té masa sentit, la veritat).
Tot i així el que m'ha fet despertar certa engoixa és el fet que pensar en les vacances d'estiu suposa pensar en tot el què m'espera els propers mesos: llicenciatura, hipoteca, trasllat, viatge i colònies. I buf, endreçar i encabir-ho tot em produeix una mica de mal de cap i de sensació de vèrtic que feia temps que no tenia.
Suposo que la gràcia està en anar pujant esglaó en esglaó, sense pressionar-me perquè sinó, no faré res de bó i em quedaré a mig pis (i en tinc que pujar vuit!). Per això només m'he agafat una part de les vacances, la resta ja decidiré quan les vull/puc fer.
Avui, justament, avui, quan encara assaboreixo el gust de mar de les vacances de setmana santa, avui havíem de decidir les vacances d'estiu.
I per primera vegada en molt de temps he viscut el cerimonial de plantejar la distribució de les vacances d'estiu com una qüestió d'estat.
I el fet ha estat que la meva compi tenia molt clar quines vacances volia i es pensava que li posariem problemes o jo què sé. Sembla que encara no s'hagi adonat que el meu cap i jo som una mica happy flowers i no ens costa amollar-nos al què hi hagi gens ni mica. Al final, ha resultat que ens ha quadrat a la primera, ni fet a posta. Quan torna l'un, marxa l'altre i fins i tot a l'agost serem dos a l'àrea (que tampoc té masa sentit, la veritat).
Tot i així el que m'ha fet despertar certa engoixa és el fet que pensar en les vacances d'estiu suposa pensar en tot el què m'espera els propers mesos: llicenciatura, hipoteca, trasllat, viatge i colònies. I buf, endreçar i encabir-ho tot em produeix una mica de mal de cap i de sensació de vèrtic que feia temps que no tenia.
Suposo que la gràcia està en anar pujant esglaó en esglaó, sense pressionar-me perquè sinó, no faré res de bó i em quedaré a mig pis (i en tinc que pujar vuit!). Per això només m'he agafat una part de les vacances, la resta ja decidiré quan les vull/puc fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada