Fa ja uns quants mesos, els monjos budistas de Myanmar van sortir al carrer per revoltar-se contra el govern birmà. Van ser uns dies estranys, doncs gairebé cap de nosaltres –a no ser que t’agradi molt l’actualitat internacional, coneguis el país o per alguna altra raó- coneixia ben bé que passava. Es queixaven pel preu dels combustibles però de ben segur que hi havia molt més al darrera. I de la mateixa manera que ens va copsar les imatges que ens arribaven, va desaparèixer. Crec recordar que van ser durament castigats pels militars del país, que tota la societat internacional es va queixar però poca cosa més es va fer, doncs en el fons era un conflicte intern i poc interessant per als demés països.
Ara, els monjos budi
stes tibetans es revolten per la dictadura i repressió del govern xinès. I de fet, tot el poble es revolta. El conflicte al Tibet és més conegut arreu del món, sobretot per la publicitat que se n’ha pogut fer amb el suport de personatges famosos, però alhora ben desconegut ja que el govern xinès sempre ha estat acurat a no deixar escapar informació del què passa. De fet, amics que han intentat entrar al Tibet ho han tingut ben complicat.
Ara tenen una bona oportunitat de donar-se a conèixer, de lluitar per la seva llibertat i autonomia, però el preu és alt i ja veurem què passa. Esperem que el sofriment no quedi en el no res. Suposo que la pressió internacional i el fet que els Jocs Olímpics es celebrin a la Xina farà que no quedi en l’oblit. Esperem que es pugui avançar en alguna cosa per aconseguir la pau i llibertat.
De tot això, i sense voler entrar en anàlisis, hipòtesis i demés –perquè tampoc ho conec ni entenc prou- em quedo amb vàries coses:
- Que les notícies d’avui queden a les escombraries de demà, i que poc ens importa el seguiment de totes les coses ni ens entrem.
Ara, els monjos budi
stes tibetans es revolten per la dictadura i repressió del govern xinès. I de fet, tot el poble es revolta. El conflicte al Tibet és més conegut arreu del món, sobretot per la publicitat que se n’ha pogut fer amb el suport de personatges famosos, però alhora ben desconegut ja que el govern xinès sempre ha estat acurat a no deixar escapar informació del què passa. De fet, amics que han intentat entrar al Tibet ho han tingut ben complicat.Ara tenen una bona oportunitat de donar-se a conèixer, de lluitar per la seva llibertat i autonomia, però el preu és alt i ja veurem què passa. Esperem que el sofriment no quedi en el no res. Suposo que la pressió internacional i el fet que els Jocs Olímpics es celebrin a la Xina farà que no quedi en l’oblit. Esperem que es pugui avançar en alguna cosa per aconseguir la pau i llibertat.
De tot això, i sense voler entrar en anàlisis, hipòtesis i demés –perquè tampoc ho conec ni entenc prou- em quedo amb vàries coses:
- Que les notícies d’avui queden a les escombraries de demà, i que poc ens importa el seguiment de totes les coses ni ens entrem.
- Que realment tot son interessos econòmics. I que la gent, en el fons, importa ben poc.
- Que gent pacífica i tranquil·la com els monjos tibetans necessiti aixecar-se i revoltar-se vol dir que la injustícia és molt gran, que les seves conviccions son fermes i saben el què es fan.
- Que gent pacífica i tranquil·la com els monjos tibetans necessiti aixecar-se i revoltar-se vol dir que la injustícia és molt gran, que les seves conviccions son fermes i saben el què es fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada