15/1/09

Relats conjunts: L'Odalisca



La cinquena! No més no, si us plau! Toques molt bé, ets un geni de la cítara, el millor, però mira'm una mica, sóc aquí, i tinc fred!


Només que em tractéssis amb la meitat de tendresa que la tractes a ella, ja em consideraria afortunada. Només que em dediquéssis la meitat de temps que li dediques a ella, ja em semblaria una eternitat. Només que m'estiméssis la mil·léssima part del que t'estimes aquesta joia teva, podria continuar amb aquesta esclavitud.


Tú que et sents infeliç per tocar per mi, per fer-me passar l'estona, quan voldries tocar per d'altres, que voldries volar ben lluny amb ella, i jo que només et vull a tú. Quin parell.

Si almenys em diguéssis alguna cosa.

Deixa de tocar d'una vegada! No, no, no deixis de tocar. No podria estar sense tú.

22 comentaris:

Rita ha dit...

Ei, molt bo! Molt original! M'ha agradat!

Striper ha dit...

je je molt bo sempre sembla que no som pro tendres o que ho som mes amb altres coses no.

kweilan ha dit...

A mi també m'ha agradat. Com expresses l'amor no correspost i com aquesta dona prefereix gaudir una miqueta d'ell que no pas gens.

Anònim ha dit...

ni que sigui amb música vol tenir-lo a prop oi... :) bon relat i sentit és clar.

Assumpta ha dit...

Ai, pobres tots dos... amb dos amors no corresposts. Molt ben explicat :-)

Sergi ha dit...

Bon relat, des que et vas arrencar no pares, eh?

M'agrada la senzillesa dels sentiments d'ella, aconsegueixes que ens arribin perfectament. I el paràgraf més llarg és preciós, és clar.

Jesús M. Tibau ha dit...

dificilíssim concentrar-se en les cordes de l'instrument

Jordicine ha dit...

Quina gràcia!!! Acabo de llegir un post, amb la mateixa foto, amb un text completament diferent. Ja ja ja. Aquest també està molt bé. Un petó.

rits ha dit...

Gràcies, Rita.

Striper,...ais.... va, va. Hi ha homes que es desviuen pxò n'hi ha que no pas...

Kweilan, gràcies. L'amor anel·lat.

Si, si, Cesc. Si només pot ser música, com a mínim és alguna cosa.

Assumpta, ja passa de vegades que les coses no acaben de quadrar.

XeXu, aquest m'ha costat! Gràcies

Jesús, la concentració pot ser tot un art.

Jordicine, és una proposta de relats conjunts. Va anima't!! segur que li dones un toc cinèfil! http://relatsconjunts.blogspot.com/

Jordi Casanovas ha dit...

esperem doncs que no se li acabi el repertori

Gatot_X ha dit...

vol i dol? :)
t'imagines aquell moment on coincideixen voler i poder?

petons i llepades relataires!

Carme Rosanas ha dit...

Home vol i dol... Vol més, però si no hi ha més, al menys que toqui, no? M'ha agradat.

labruixoleta ha dit...

oh, què bo! una visió diferent d'altres relats. Ara és ella qui desitja. Molt original.

I la contradicció de necessitar algú que saps que no et vol a tu, que estima a una altra... I conformar-se escoltant una música que saps que no és per tu. Això sí que és ser esclau del propi desig insatisfet. Terrible!

M'ha agradat molt!

Anna ha dit...

Molt bé Rits, m'ha agradat força. Pobreta si que deu passar fret,si.

assumpta ha dit...

Ainnnss! Aquí és ella la que pateix d'amor ... i de fred !!!
Quin relat més bo, molt encertat !
Petons.

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

L'eterna contradicció.....

Molt encertat.

Una abraçada

Eli ha dit...

M'ha agradat molt!!!

;-D

rits ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

Jordi Casanovas, per sort la música gairebé surt sola. N'hi ha un munt i és tot un artista

Gatot_X, gràcies per la visita. Doncs que no trigui a arribar aquest moment!!!

Carme, si, almenys és un consol.

Bruixoleta, guau!!! això de ser esclau del propi desig insatisfet m'ha deixat corpresa.

Anna, gràcies per la visita. Si, i avui ja tornen a baixar les temperatures.

-assumpta- doncs si, pateix d'amor, en el fons tan homes com dones podem patir per igual.

Horabaixa, esperem que algun dia deixi de ser eterna.

Eli, gràcies!!

Montse ha dit...

Qui no ha patit per un amor no correspost?
M'ha agradat molt!

Anònim ha dit...

Molt original aquesta versió on és ella qui el vol i no el té. Bon relat.

rits ha dit...

Montse i Pd40, gràcies per la visita.

Montse, doncs si, tothom, malauradament (o afortunadament) ha patit alguna vegada per amor.

Pd40. M'alegra que t'agradi.

Barbollaire ha dit...

Eiii!
M'agrada moltíssim!
És molt bo!
Genial...

;¬)*