Aquesta setmana, l'Ajuntament de Barcelona va declarar la ciutat en emergència climàtica. Feia temps que se li reclamava, i jo que sóc tan crítica amb aquest consistori, no entenia perquè no ho feia. Suposo que volien saber ben bé en què consistirien les mesures per combatre l'emergència climàtica. Si? No n'estic del tot segura, però en tot cas ja és hora, ja que el núvol negre que cobreix la ciutat el veig sovint des de l'arrabassada, des de Trinitat Nova, des de la carretera de les aigües,... i cada cop en som més amb rinitis, ja no només primaveral.
També és cert que l'any 2020 ha començat amb la polèmica de la zona de baixes emissions, de la qual també en sóc crítica, ja que no ha anat acompanyada de polítiques d'increment d'inversió i mitjans en el transport públic, batalla que mentre no entomin amb l'estat, penso que no es disminuirà l'ús del cotxe. Apart, la nova política de bitllets, que tampoc ajuda gaire.
Des de fa un temps, tinc la sensació (pot semblar molt ingenu) que només se'ns demana a la població que fem mesures mediambientals, que tota la pressió està en nosaltres i l'ús del cotxe privat, l'ús del plàstic i lo dolenta que és la ciutadania. I no tinc sensació que se sàpiga com combatre la contaminació de la nostra ciutat en àmbits estructurals: avió, creuers, turisme excessiu,....
En tot cas, puc continuar exigint i demanant polítiques mediambientals, queixant-me, manifestant-me, però l'únic que està a les meves mans és intentar posar fre a tot allò que ens està destruint.
L'any passat em vaig proposar cada mes fer introduir un canvi a les meves rutines. Un mes va ser comprar bosses de roba per a la fruita i verdura (me les deixo sovint a casa), vaig provar els raspalls de dents de fusta (però no m'han fet peça, se m'enganxa la geniva a la fusta), compro a doll productes de neteja ecològics (però no sempre), xampú ecològic i reciclo tan com sé (segurament hauria de ser més, i l'orgànic no el reciclo).
Però...., si darrerament, quan surto un vespre a sopar, ens fa molta mandra anar en metro i agafem el cotxe, si enlloc del tren per venir de Vila, vinc en autobús. I si puc fer una escapada, l'avió encara és qui ho fa possible (si quasi no viatjo!).
Per tant, aquest any, com si fos anar al gimnàs i fer dieta, també entra en joc, novament, la cura del meu medi ambient. I per començar, m'he proposat una novetat: comprar al mercat. Si, deixar de comprar bàsicament al supermercat, per comprar el producte fresc al mercat del barri dels pares (perquè, siguem sincers, és el que em queda a prop pel ritme de vida que porto). I així, eliminar les safates de plàstic. I amés, contribueixo als petits comerciants i, de pas i en part ben important, milloro la qualitat del menjar que consumeixo.
ps. I vosaltres, què us proposeu per tenir cura del vostre medi ambient?
4 comentaris:
Jo també tinc la sensació que tot se'ns demana a la població i als consumidors i també que tot se'ns cobra, també a nosaltres. I jo crec que aqeusta injustícia, fa que la gent s'hi impliqui menys. Perquè se sent in justament tractada.
Ara, al Bonpreu Esclat ja donen bosses compostables. Van eliminant les de plàstic del tot. Si fos obligació per a als supers, ho farien tots. No he vist eslògan publicitari més absurd que aquell que deia que les bosses de plàstic s'havien de pagar perquè no les pagués el medi ambient. Com si pagant-les no contaminessin. La solució és que no n'hi hagin, no pas que no es paguin.
Segur que jo podria fer molt més, però vaig fent tant com puc. Intento reciclar bé i crec que quan soc a casa ho aconsegueixo. Els caps de setmana que sortim a vegades fallo en alguna cosa, perquè per un dia a vegades barrejo coses.
Jo també tinc bosses de roba per comprar la fruita, des d'aquestes festes, però encara no les he estrenat. No me'n recordo mai. Aquesta setmana començo. Compro al super, però sense safates de plàstic.
En fi que poc a poc ens anem mentalitzant de tot plegat. Encara ens falta molt, però ens mantindrem en l'intent.
Ah, si tu ja prens cura del medi ambient ja no fa falta que jo m’hi esforci, a veure si ara farem massa.
CARME, ens falta, però hem d'anar-nos-hi acostumant. Jo també vaig pensar que aquest eslògan era absurd.
Intento no matxacar-me el que no faig bé, perquè és impossible arribar a tot. Poc a poc. Agafar hàbits.
PONS, aviam si seràs tu el culpable del Glòria!
Petons a tots dos!!
Ja vaig fer un post específic parlant del tema, a casa també ha arribat la consciència ecològica i tot el que es faci en aquest sentit serà benvingut pel planeta i per tots nosaltres en general. Tot i que també és cert que si no s'hi posen els governs i les corporacions, els nostres esforços no serviran de res. Recollida selectiva, inclosa la fracció orgànica, us del transport públic sempre que es pot, compres de proximitat per evitar comprar coses de lluny i reduir el cost del seu transport, reduir tot allò que ve en envasos i que no és extremadament car fer el canvi, inclou sabó i xampú, utilització de bosses i envasos reutilitzables per la fruita i verdures, i tot el que se'ns acudeix que es pot anar eliminant en el nostre dia a dia.
Publica un comentari a l'entrada