24/6/08

kit-kat


endreçar emocions i retrobar un camí
(encara que sigui el de ronda)
descansar i desconnectar
(encara que sigui el mòbil)
agafar força i nous reptes
(encara que sigui nedant)
agafar moreno i fer exercici
(encara que demà venen pluges)
riure i passar-ho bé
(assegurat i sense cubata)

Fer un (kit-kat), que ja ens cal

23/6/08


Avui, revetlla a casa!!!

i també avui, vacances!!!


I més que revetlla, sopar de comiat.


Comiat de hobbitton, doncs una nova etapa comença.


Una nova casa, nous projectes i un nou recomençar. I deixar aquesta petita casa amb tant d'encant, de problemillas i somriures.


I demà, vacances!! per fi, una mica de kit-kat, per aquesta voràgine de temps.


pd. al final no m'atreveixo amb el rissotto, ho deixarem per una altra vegada. Vaig sobre segur.




20/6/08

Calor, calor

El millor de l'estiu i de la calor és, sense cap mena de dubte, les vesprades. Quan ja han passat les hores intenses del sol, encara hi ha llum i s'aixeca una mica de ventijol.

Els carrers s'omplen de gent, les terrasses competeixen en nombre de somriures, mil i una activitats per fer i la vida sembla que reneixi després de sobreviure aixefats de calor tot el dia.

I, finalment, ja ha arribat! Just per Sant Joan.

I la ciutat sembla que es posi les piles per gaudir d'aquests dies llargs i nits suaus. Moltes propostes i una que em té encandilada... sala montjuïc, amb propostes ben interessants!

Per tant, res de quedar-se a casa, res d'amagar-se.


(tot s'ha de dir, continuo preferint l'hivern a l'estiu,.... )

18/6/08

Prescripció mèdica

Three little birds, sat on my window.
And they told me I don't need to worry.
Summer came like cinnamon
So sweet,
Little girls double-dutch on the concrete.

Maybe sometimes, we got it wrong, but it's alright
The more things seem to change, the more they stay the same
Oh, don't you hesitate.

Girl, put your records on, tell me your favourite song
You go ahead, let your hair down
Sapphire and faded jeans, I hope you get your dreams,
Just go ahead, let your hair down.

You're gonna find yourself somewhere, somehow.

Blue as the sky, sombre and lonely,
Sipping tea in the bar by the road side,
(just relax, just relax)
Don't you let those other boys fool you,
Gotta love that afro hairdo.

Maybe sometimes, we feel afraid, but it's alright
The more you stay the same, the more they seem to change.
Don't you think it's strange?

Girl, put your records on, tell me your favourite song
You go ahead, let your hair down
Sapphire and faded jeans, I hope you get your dreams,
Just go ahead, let your hair down.

You're gonna find yourself somewhere, somehow.

Just more than I could take, pity for pity's sake
Some nights kept me awake, I thought that I was stronger
When you gonna realise, that you don't even have to try any longer.
Do what you want to.

Girl, put your records on, tell me your favourite song
You go ahead, let your hair down
Sapphire and faded jeans, I hope you get your dreams,
Just go ahead, let your hair down.

Girl, put your records on, tell me your favourite song
You go ahead, let your hair down
Sapphire and faded jeans, I hope you get your dreams,
Just go ahead, let your hair down.

Oh, You're gonna find yourself somewhere, somehow.

Put your records on
Corinne Bailey Rae

17/6/08

Antes....

No vull parlar de la pel·lícula, de lo ben feta que està, de lo bé que ho fan els actors i actrius, del bon guió, imatge o de com et té en suspens i en atenció. He vist nombrosos posts sobre "Antes que el diablo sepa que has muerto" perquè tampoc hi entenc massa i en parlen molt millor del que jo pogués dir .

Sinó més aviat vull confessar que he trigat a anar-la veure tot i que molts amics i blogs la recomenaven. No sé ben bé perquè quan, ja fa un temps, vaig veure el tràiler al cine, em va impactar tant l'argument, que em creava molta engoixa. Em semblava tan bèstia que no sabia si la volia veure (i no explico res per no aixefar la guitarra a ningú, tot i que crec que a aquestes alçades tothom sap de que va). Sembla que tingui que ser irreal, que ningú real es pugui atrevir a planificar o fer res semblant, però com hi ha aquella dita de "la realitat sempre supera la ficció", doncs em pregunto si algú, per molt apurat o desesperat pot arribar a fer el què passa ala pel·lícula.

Tot i així he acabat anant-la a veure, perquè tothom en parla meravelles. I la veritat és que és brutal. M'ha sorpés, m'ha enganxat i m'ha provocat. Com podem ser esclaus de les nostres mentides, com es fa una roda i no pots desvincular-te, com ens assemblem, com corrompeixen els diners, com ens podem estimar tan poc,... tantes coses. I sobretot m'ha sorpés l'escena del camell de luxe. Potser encara sóc massa ingènua.

15/6/08

Pels dies que costa tirar endavant

Perquè podem tirar endavant,
perquè ens mereixem el millor,
perquè el dolor no ens ha de poder aturar.

un petó

12/6/08

Fer petons o no fer petons, aquesta és la qüestió

Suposo que sóc jo qui em complico la vida, però moooltes vegades em passa que quan et trobes amb algú o t’acomiades d’algú, ja sigui molt proper o no, no sé si fer-li dos petons o no.

I sobretot em passa amb els nois.

I sobretot em passa amb gent que és relativament propera.

És a dir, quan et trobes amb algú que fa temps que no veus et dones dos petons, no hi ha volta de full. I quan és algú que veus cada dia o cada setmana, doncs no te’ls dones. Només quan saps que no et veuràs en un temps per vacances o altres històries, o quan creus que necessita un carinyitu pel que sigui. Però aquests sempre surten de forma natural.

Però,… i quan és algú que veus relativament sovint però no cada dia ? Aquí, les variables poden variar cada dia, i molts cops em sento tonta. El més fácil és deixar-se portar pel què fa l’altre, però sovint em passa que l’altre tampoc sap què fer. I llavors és el caos.

Somriures absurds, galtes vermelles, petons mig donats o el robocop del Chiquilikuatre.

I quan sento aquesta indefinició, em sento ridícula i petita. No ho puc evitar. Sé que sovint sóc freda, distant i molt inaccesible, i em convenço que ho hauria de tenir més clar. Una pauta que seguir sempre. El més fácil és donar petons sempre, però llavors tampoc em sento còmode, perquè acabo tenint una sensació de superficialitat que tampoc m’agrada.

Em sembla que no té solució. Sempre passarà. I crec que l’únic que puc fer és somriure i no pensar-hi gaire.

11/6/08

BCN


Sóc de Sants,
Visc a Sagrada Família,
El meu futur més immediat passa per Poblenou.

Treballo a l’Eixample esquerra,
Dedico temps per Ciutat Vella,
Cada dos per tres estic a la Pau,
Em perdo per Gràcia.

No visc(a) a Barcelona,
Sóc de Barcelona.
“Pa’lo bueno y pa’lo malo”

No m’agrada aquesta fashionitis que hi ha últimament,
Tot és guai i genial.

M’agrada la seva gent. L’autèntica.
La gent de barri amb les seves preocupacions, les seves debilitats i les seves alegries.
M’agraden els mercats, les places i els parcs plens d’avis i àvies amb els seus néts. M’agraden els terrats amb els llençols estesos.

M’agrada passejar pels carrers del gòtic on no arriben els turistes escaldats del sol, però cada vegada m’agrada menys les Rambles.

Em deleixo per fer una cervesseta o una orxata pel carrer Sant Antoni, però m’estresso quan esperes mitja hora perquè t’atenguin a la Plaça Reial.

M’agrada passejar pel port, però no m’agraden les platges plenes de botellón.

M’agraden les botigues de barri, detesto els centres comercials.

Suposo que tot el que m’agrada de Barcelona ho podria trobar a molts altres llocs, però un petit brot d’aquest egocentrisme que tenim els de can fanga, fa que me l’estimi de totes, totes.

3/6/08

Herois

HEROIS

L'home que vola!!!!!!!!!!


La segona temporada ja és aquí,
ben aviat, els dijous després del Polònia!

Igual passa com amb Perdidos, segones parts,...
però l'espero impacient!

I més amb l'anunci de TV3, amb el David Bowie inclòs!
Com que encara no està penjat, deixo aquest, resum de la primera... per anar recordant....